«De lugares y cosas. Colección de Arte Banco Sabadell» (Oviedo)
Sala d'exposicions Sabadell Herrero. Oviedo
Un lloc és un espai determinat capaç d'albergar una cosa qualsevol.
La naturalesa pròpia dels llocs, allò que els caracteritza i els distingeix de la resta, depèn precisament d'allò que acullen, ja siguin coses, persones o pensaments, i dels processos i del temps en què s'han constituït. La seva denominació, el nom amb el qual els coneixem, es remunta a la forma del terreny, l'aparença física, la presència monumental, els animals i les plantes, els homes i les dones, els déus o els camins.
L'origen del nom dels llocs sol ser conegut, mentre que el moment de la seva fundació es remunta, en general, a un passat més o menys remot del que es conserva un vague record. Per això, quan preguntem des de quan un lloc es denomina amb tal o tal altre nom, la resposta més habitual que rebem sol ser «des de sempre». Els topònims es resisteixen al canvi perquè romanen en la memòria de les persones, lligats als llocs i als sentits d'identitat i de pertinença.
La paraula «lloc» té altres accepcions que poden ajudar a comprendre les obres presents en aquesta exposició. Diem «en lloc de» per a indicar que alguna cosa substitueix una altra, o «posar-se en el lloc d'algú» per imaginar-nos que som aquest algú o comprendre'l. «Donar lloc» o «tenir lloc» és ser causa que alguna cosa passi i, per consegüent, «no tenir lloc» significa que algun fet no esdevé.
La selecció d'obres de la Col·lecció d'Art Banc Sabadell que presentem té a veure amb aquesta relació de construcció, fundació, significació i simbolització entre els llocs i les coses: els llocs històrics i els de la memòria; la geometria i l'espai; el límit i el lloc buit; els cossos, les paraules i l'espai; els llocs habitables, la ciutat i el territori.
