Notícies

“5 fotógrafas en la Colección Banco Sabadell”, nova exposició a Alacant

La Col·lecció ha inaugurat la nova exposició “Cinco fotógrafas en la Colección Banco Sabadell”, que es pot visitar del 16 d’abril al 16 de maig de 2021  –en el marc del festival PhotoAlicante 2021– a l’Auditori Banc Sabadell a Alacant.

Les cinc fotografies de Hanna Collins, Cristina de Middel, Isabel Muñoz , Montserrat Soto i Mayte Vieta tenen tant a veure amb la idea com amb la imatge: són representacions de l’objecte o el subjecte, que han percebut les fotògrafes i han restat en les seves ments.

La visió de Hannah Collins de la ciutat de Barcelona, una fotografia del 2006 que pertany a la sèrie True Stories, és omniscient i meditativa, un instant de comprensió de la ciutat sobrevolant les seves vicissituds.

Per la seva part, Cristina de Middel ens situa a la platja de Ouidah, a Benín, un estat de l’Àfrica Occidental on es pot trobar la presència divina d’Èsû, que es pot traduir per esfera, la representació de la infinitud segons la religió yoruba.

En el cas d’Isabel Muñoz, el lloc és el cos i, en aquesta sèrie (Mevlevi), el cos en una cerimònia giratòria de dansa i meditació turca, d’ascendència espiritual cap a la veritat i d’èxtasi místic.

De la ma de Jorge Luis Borges, Montserrat Soto ens trasllada a l’infern de Dante; en aquest cas, un infern immers en una nebulosa de verds i blaus, sense negres, com aquell que el Borges cec afirma que és capaç d’endevinar. Uns paisatges coneguts i recordats, depositaris de totes les pors, un lloc de desesperança.

Finalment, Mayte Vieta es retrata meravellada davant la magnificència absoluta de la naturalesa, en el que sembla una nova versió del Monjo a la vora del mar, de Caspar David Friedrich, i de l’experiència sublim del paisatge.

La ciutat, la natura, el cos i l’infern… diferents llocs, reals o imaginats, en els quals es posa en joc la força de les coses: la realitat mítica i religiosa, els somnis viscuts, allò sobrenatural i allò misteriós, el coneixement i el desig del tot. Imatges dispars recorregudes, però, per un signe indesxifrable que en fa sentir partícips del món, que hi pertanyem, ni que sigui per un instant.