L’exposició Ordre i desordre del món. Col·lecció d’Art Banc Sabadell / Museu d’Art de Sabadell posa per primera vegada en diàleg dues de les col·leccions d’art més destacades de la ciutat: una, la del Museu d’Art de Sabadell, conformada principalment per obres d’artistes del context local, i una altra, la Col·lecció d’Art Banc Sabadell, que no només inclou el treball de creadors destacats sabadellencs sinó també d’artistes del context nacional i internacional.

L’exposició, comissariada per Alexandra Laudo [Heroínas de la Cultura], presenta una extensa selecció d’obres d’art modern i contemporani que posen de manifest com l’art s’ha relacionat amb la voluntat humana de conèixer la realitat sensible, d’interpretar-la i definir-la, i com, alhora, també ha cercat qüestionar, subvertir, sobrepassar i reinventar els principis d’ordenació i sistematització amb què, des de les diferents disciplines acadèmiques, s’ha intentat generar un saber sobre el món i sobre l’existència.

L’art Modern va suposar una ruptura de les visions tradicionals a occident, i va aportar una visió transformadora de la realitat, així com d’aquelles manifestacions més internes i invisibles, expandint el camp del què pot ser representat. L’art contemporani ha integrat i ha estès aquest impuls rupturista, el mandat de desordenar i desestabilitzar les categories estables i funcionals amb què les forces hegemòniques, tan sovint, intenten definir el món i l’existència.

L’exposició ens fa partícips d’aquestes dinàmiques, i ens convida a revisar com els artistes s’han aproximat, a través de la seva pràctica, a conceptes i idees essencials del coneixement i de l’experiència humana, com ara el no-res, la matèria, l’origen, l’existència, la naturalesa, el paisatge, la creació i la destrucció. La selecció d’obres fa també èmfasi en la naturalesa del vincle que l’art estableix amb la realitat, i incita reflexions sobre el significat i el valor de la representació, la imaginació i la creació. També explora la relació entre la creativitat artística i el desig, entès com una força creativa que desestabilitza i desordena l’establert.

Ordre i desordre del món ens convida a entendre l’art com una destrucció creativa, i com una creació que destrueix.