Vint-i-sis obres de la Col·lecció d’Art Banc Sabadell formen part de l’exposició “Absències i presències. Els artistes de Deering a la Col·lecció d’Art Banc de Sabadell”, organitzada pel Museu Maricel de Sitges. La mostra, que es pot visitar fins al 25 d’octubre de 2026, vol reconstruir les absències dels artistes catalans i espanyols de finals de segle XIX i principis del segle XX que formaren part del Museu de Maricel a partir de la Col·lecció Deering, basant-se en de les presències dels mateixos autors en la Col·lecció d’Art Banc Sabadell.

El fil conductor de l’exposició és la figura de Charles Deering, industrial, filantrop i col·leccionista nord-americà, que va impulsar el Palau de Maricel com a escenari per a una ambiciosa col·lecció d’art hispànic, on destacaven noms cabdals com Goya, El Greco o Zurbarán. En el període en què Maricel va actuar com a contenidor d’aquesta col·lecció, el projecte va contribuir decisivament a construir un relat patrimonial i artístic sobre Sitges i la seva projecció cultural.

La proposta actual planteja, precisament, una reconstrucció d’absències: recupera i recontextualitza aquells artistes que van formar part de la col·lecció de Charles Deering a Maricel a partir d’un fons extern, la Col·lecció d’Art Banc Sabadell, i els fa retornar als murs de Maricel. Entre els noms que vertebren la mostra destaquen Ramon Casas, Mariano Andreu, Enric Casanovas, Oleguer Junyent, Joan Llaverias, Joaquim Mir, Joan Roig i Soler, Santiago Rusiñol, Eliseu Meifrèn, Arcadi Mas i Fondevila, Ricard Canals, Joaquim Sunyer, o Hermen Anglada-Camarasa, entre altres, figures clau de la modernitat artística catalana, que reapareixen en un espai carregat d’història i significat. La seva “presència” es reforça mitjançant un recurs suggeridor: les obres dialoguen amb imatges antigues que evoquen l’esplendor del Maricel. Un dels mèrits principals de l’exposició és que connecta tres dimensions sovint separades: la història local (Sitges i Maricel), la història del col·leccionisme (Deering com a figura decisiva), i el paper de les col·leccions corporatives com la de Banc Sabadell, que aquí actua com a proveïdora d’obres per reobrir el relat i fer-lo llegible avui.

Situada al Museu de Maricel, la mostra es converteix en un exercici de retorn i revisió: recuperar presències per entendre millor les absències, i, amb això, repensar Maricel com a espai viu de significats, més enllà de la postal patrimonial.