L’obra Ref. 05/05, de Sergi Aguilar, forma part de l’exposició “El pas de la llacuna Estígia. Paisatge, resiliència i territori”, organitzada per la Fundació Caixa Castelló.

L’exposició pren el seu títol de l’obra de Joachim Patinir, peça fundacional en la consolidació del paisatge com a gènere autònom en la tradició occidental. En ella, el paisatge deixa de funcionar com a fons narratiu per convertir-se en estructura de sentit: una construcció visual en què la figura humana es redueix i el territori adquireix un paper dominant, articulat per la perspectiva atmosfèrica i la gradació cromàtica.

A partir de la Col·lecció Deltoro-Vives, un dels conjunts més rellevants de la Comunitat Valenciana per a l’estudi del paisatge, l’exposició reuneix un ampli corpus d’obra gràfica flamenca i holandesa dels segles XVI i XVII, amb obres d’artistes com Anthonie Waterloo, Herman Saftleven, Jan van de Velde II, Lucas van Uden, Jacob van Ruisdael o Hans Bol, entre altres. Aquestes estampes provenen d’un context europeu de circulació d’imatges que va ser decisiu en la construcció del paisatge com a sistema visual, tècnic i cultural.

Aquest conjunt històric dialoga amb una destacada selecció d’obres contemporànies procedents de col·leccions institucionals, museus, galeries i fons privats d’àmbit nacional i internacional.  En aquest context, els artistes contemporanis reactiven la noció de paisatge des d’enfocaments diversos que van de l’arxiu a la intervenció, de la fotografia al gest conceptual, desplaçant el seu sentit cap a una reflexió sobre el territori, la seua transformació i els seus modes de representació.

El diàleg entre ambdós blocs no respon a una lògica cronològica, sinó a un sistema de ressonàncies visuals i conceptuals. Si l’obra gràfica flamenca i holandesa sistematitza una mirada sobre el món basada en la reproducció i la circulació d’imatges, les pràctiques contemporànies introduïxen una lectura crítica del paisatge com a construcció històrica, cultural i política. El paisatge s’entén com una construcció inestable en què natura i cultura funcionen com a capes de producció visual i històrica. Des dels sistemes de representació del segle XVII fins a les pràctiques contemporànies, el paisatge apareix com un dispositiu de mediació entre el món i la seua interpretació.

“El pas de la llacuna Estígia” planteja, sota el comissariat de Vicente Deltoro i Alfredo Llopico, el paisatge no com un motiu heretat ni com a objecte de contemplació, sinó com un règim de trànsit: un espai on la imatge no representa el món, sinó que negocia contínuament les seues condicions d’aparició.

L’exposició es pot visitar del 23 d’abril al 4 de juliol de 2026.